jueves, 24 de abril de 2008

Som


Contino metendo textos en diferens parlas altoaragonesas. Güe en metemos una en benasqués, concretamén d'o lugar de Sesué, d'an que ye o suyo autor, José María Ferrer.
Por toz ye conoxito que bi ha una chicota polemica sobre a filiazión lingüistica d'o benasqués. Yo no boi a opinar cosa, nomás quiero dexar una custión -sin garra mena de más polemica ni cosa, nomás una reflexión-. Si consideramos a o benasqués como una microluenga tamién caldría considerar microluengas as parlas d'A Litera (Alins, Zanui/Sanui, Santisteve...), as d'a Ball de Lierp u l'Esera. Nomás pregunto. Astí queda ixo. O que ye claro que ye una parla bien bonica y con una fonetica preziosa.
Aprobeito pa meter un bideo de Charrandotb.com en benasqués: Les falles de Saunc.

Som

Som coma ixes biejos queixigos,
que han resistiu a turberas repetidas,
que bienen de tems tan antiguos.

Som coma ixes campos,
tan chobes cad'an,
berts y fllorius de yerbas y fllors,
d'esperansas y de frens sudadas.

Som com'aquells llauradors,
eternos ara, que ban bibir, pocs tems,
de prats berts, pllenos de fragansias,
d'ilusions de camins despedregats y pllanos.

Som coma una palabra propia que llaura,
segura y fort, un futuro insierto,
per cada costau de la montaña,
per cada cabeza bllanca u rubia.

José María Ferrer, Ta las fuens me'n boi, p.19.

6 comentarios:

felquera dijo...

Bueno, pos yo sí que me voi a definir en este tema. El benasqués u patués ye aragonés, con muta influyencia d'el catalán, sí ¿e qué? Se ye per ixo caldría considerar el catalán de transición a'l aragonés de la zona de Llaguarres como aragonés, u a'l de Santistebe de Llitera, u mutos altros més. La toponimia indica fenomenos aragoneses, el plural en -es no ye soque de la zona norte, es rasgos en teoría occitans ¿án son? Perque la forma de la segunda persona d'el plural en -ts ye el paso previo a -z (mismo en catalán medieval se troba -tz), la sintaxis ye calcata a la d'el aragonés de Sobrarbe (menos las formas hu e hue).
Conclusión: mutos elementos catalans, es gasconismos no més que en altras parlas altoaragonesas... pero aragonés, sin garra duda.
El parlache de Bielsa tamién tiene mutas particularidatz, pero ixo no priva pa poder considerar-lo aragonés ¿u no?

Salvador dijo...

Després de veure i sobretot escoltar el video estic d'acord amb Felquera que el benasqués té molta influència del català. Tanta que penso que es podria perfectament considerar-lo una variant o dialecte del català tant per la fonètica com per la sintaxi.

felquera dijo...

No ye custión de fer aquí una ponencia sobre el continuum de las luengas romanicas. La sintaxis d'el aragonés (sobre tot dende Cotefablo enta benás) e d'el catalán (sobre tot d'el catalán noroccidental) ye mui pareixita. El benasqués sí que tiene es incrementos "hu" e "hue" que podrían pareixer catalans, pero per el mismo regle en catalán noroccidental s'emplegan es imperfeutos en -eva / -iva, la pronunciación d'el fonema prepalatal fricativo sonoro d'el catalán normativo la fan africata, el articlo ye "lo", etc. etc. El mismo pasa con el benasqués, como ye en una posición estrimera fendo güega con el catalán e el gascón aranés, recibe influyencias, como el catalán ribagorzano en recibe d'el aragonés.
Razons como éstas, n'i hai a patacs (como dicen a Benás), ta una parte e ta l'altra. Pero el buen ye argumentar.
Per cierto, cuan leigo es blocs en catalán de la zona occidental veigo que no s'i emplega soque catalán estándard, ¿tanto s'han perdito es rasgos propios?.
Un saludo.

Onset dijo...

En tot caso estoi que cal fer, como Felquera, con argumentos lingüisticos . Por exemplo tamién i hai un gran problema en a güega entre Asturias y Galicia. Uns dizen que ye asturiano, os atros gallego, y a la fin l'han meso de nombre 'gallego-asturiano'. Y l'aragonés meridional tiene tanta influyenzia d'o castellano que cuasi l'ha asimilato de tot.

Salvador dijo...

És normal la tendència a escriure en català estàndar perquè és el que s'ensenya a l'escola, i això passa en tots els idiomes. També la parla va evolucionant a causa de la televisió encara que molt més lentament.

Onset dijo...

Tener un estándar ye fundamental pa mirar de salbar una luenga. Y a escuela, como diz Salvador, ha d'estar a ferramienta prenzipal pa difundir a luenga y, prou que sí, os meyos de comunicazión tamién en son.