domingo, 11 de mayo de 2008

Toponimia de toz os días

I hai un conchunto de toponimos que se gosan fer serbir, por un regular, más a sobén que no atros y que tienen a 'particularidá' d'estar en aragonés -u a meyas-. Desgraziadamén muita chen no sabrá nian que son en aragonés... O prozeso castellanizador ha abracato toz os ambitos d'a luenga y entre els, prou que sí, a toponimia; encara que i hai diferens toponimos que s'han 'salbato' d'ista porga castellanizadera por os motibos que sían.
Aquí meto uns cuantos que m'han benito enta o tozuelo, pero n'i ha buena cosa más.

Quiero emprenzipiar por uno que ye amán de Balbastro (atro toponimo cuasi perdito que se rechistra en tota mena de fuens) que ye: O Pueyo / El Pueyo, un monesterio que ye prezisamén en un pueyo (como se i puede beyer bien en a foto), que se i plega por una carreterota. A toponimia no engaña y ye bien clara. En iste caso no se cambeó por Monasterio La Colina.
Tamién bi'n ha más 'pueyos': El Pueyo de Jaca, El Pueyo de Araguás...

Tamién tenemos atros que siempre s'han dito por o suyo nombre popular -fueras d'os papers y os retulos-, que son Santolaria y Santolarieta (en castellano -me pa- son Santa Eulalia la Mayor y Santa Eulalia de la Peña). Bi ha chen que mesmo se piensa que son lugars diferens.

Tamién tenemos lugars que han mantenito a suya denominazión popular, ye dizir, a orichinal: San Lorién, Chía, Castiello de Jaca, San Juan de Plan, La Caixigosa, Moriello de Sampietro... Con atros han feito barbaridaz como os Lumos u Santa María i la Peña.

Bi ha un atro que a yo me fa prou que ye: Peña Foratata. No falla, ye contundén.


Atros tamién son prou claros como a Canal Roya (belún mete el Canal Roya (sic)), a Canal d'Ipas, Tuca Roya... u en qué lugar no bi ha bella fontaneta (u fondaneta).

12 comentarios:

felquera dijo...

Ye curioso, encara que la toponimia se mantién i hai cualques casos concretos que mismo la chen d'el país es cambeyan. N'i hai un aquí, per la valle que puya enta Ordiceto, que ye Es Puyals, pero muta chen ya se refiere a er como Los Puyales, que a yo me suena fatal. Altros ya ye per contaminación d'es turistas (La Munia per L'Almunia, Marboré per Marmorés, etc.), e n'i hai altrso que cuento que, per mutos anyos, se seguirán mantenendo en la fonetica local: Caixicarosa, La Ronatiza... perque no se bei un equivalent clar en castellano.

Topo dijo...

agora que charras sobre santolarias

mia que ye más fazil de dizir santolarieta u santolaria en cuentas de "sata eulalia de la peña" u "santa eulalia la mayor" y ixo sin contar satolaria de galligo, ye un embolique de tot yo siempre me trafuco con as santolarias de marras, isto de tener-ne tres en a mesma redolada no ye miaja bueno.

salú y a plantar fuerte.

Musafir dijo...

Bueno, aquest problema amb els topònims sembla que passa a tot arreu. Aquí, a Alacant, tenim també alguns casos cridaners:
El topònim del municipi de "Mutxamel", té un origen probablement musulmà, o fins i tot anterior; però, de vegades, es castellanitza com "Muchamiel", que no té res a veure amb el significat en valencià. "Mutxa-mel" no vol dir "mucha-miel" en castellà. (fins i tot, s'arribà a dir que el nom feia referència a la industria de la mel, que se suposaba hi havia al poble (sic)!!
.
Altre cas es "La Vila Joiosa". En castellà es traduí com "Villajoyosa", (villa de joyas); que no té res a veure amb Joiós o Joiosa, que vol dir "ple de goig", o en castellà, "lleno de gozo, o alegría".
I per acabar i no extendre'm, us poso el cas d'un topònim ben antic, d'època segur pre-romana, i que també va sofrir una castellanització horrible: la muntanya coneguda com "Cabeçó de l'Or", es va traduir com "Cabezón del Oro" !!!!
Tot pensant que "or" venia del valencià, "oro", en castellà.
Els investigadors coincideixen en que "Or" podria ser un topònim iber, que faria referència no al metall (or) sino a l'existència de fonts, o aigua, (probablement de la paraula ibèrica o vasco-ibèrica "ur"), que vol dir quasi amb total seguretat "aigua" o "font". Així, el Cabeçó de l'Or, seria en castellà "El Cabezo de la Fuente", que no "El Cabezón del Oro"...

En fi, lo millor és deixar els topònims originals com estan, i no intentar jugar a traduir-lo tot.

Salut!

felquera dijo...

Pior ye el caso que cita Onset d'es fobanos LUMO (d'el latín LUMBUM), que es han pasatos a El Humo: O Lumo Rañín pasa ta El Humo de Rañín, e O Lumo Palo pasa ta El Humo de Palo. Ansinas yo el rearagonesizo ta O Fumo Rañín e O Fumo Palo, no te jode...

Salvador dijo...

En efecte Musafir, aigua en euskera és ur.
Recordo que fa anys vaig llegir que un dels possibles origens del nom Andorra seria lloc d'aigua o de fonts.

Onset dijo...

Felquera, son bien bonicos os toponimos de Es Puyals y Caixicarosa (que ya sabrás que significa 'cajita rosa' jeje). Los Puyales sí que suena prou mal. A yo m'ha pasato ixa situazión, preguntar cómo se diz ixa: Casa el herrero (sic) y dimpués insistes y te sale que l'unico berdadero ye Casa o ferrero. Bes-te-ne a saber qué pensarían os que cambión o nombre de Lumo qué significaría ixa parola!

Topo, parlando de Santolaria, me'n biene una atra: Santa Olaria d'Ara. Ye de dar que ixos 'apellidos' los meteban ta diferenziar-los d'atros. De Castillón/Castejón ne b'ha buena ripa: del Puente, de Sos, de Sobrarbe, de Monegros... Yo siempre he sentito -y tot o mundo- Santolaria y Santolarieta fueras d'os papers y d'a ofizialidá.

Musafir, busatros, a lo menos, en o País Valencià tenez una ofizialidá que ha a reconoxer o bilingüismo y mirar de protecher a toponimia propia. S'han feito muitas barbaridaz y parix estar porque os cartografos (y tota ixa chen) los trayeban dende Madrid y no teneban garra ideya d'as cosas de cada territorio. Prou interesans os datos que i das. Gràcies.

Salvador, yo tamién leyé que o toponimo d'Andorra probenise de l'euskara (bella cosa ha quedato n'a toponimia como n'a Val d'Aran).

felquera dijo...

Ur sí que ye vasco, u a'l menos de bel·la luenga prerromance (ves-te-ne a saber se talment sía indoeurpeu, caldría mirar el Onomasticon de Coromines, que yo -encara- no el tiengo). I hai cuantos toponimos per l'Alto Aragón con la radiz Ordi- / Orde- que talment contiengan ixa radiz. me refiero a toponimos como Ordiceto / Urdiceto, Ordesa, Ordiso... E me quiere sonar-ne un andorrán: ¿Ordino?

Salvador dijo...

Ordino a Andorra i també Juberri, Bixessari, Arans i altres noms que sonen a basc. Fa temps vaig llegir que Andorra té el prefixe llatí 'an' o 'en' i 'dorra' estaria relacionat amb 'ur' aigua o font 'iturri'. Jo no ho sé, no sóc lingüista.

felquera dijo...

Uff, per aquí per esta zona en sale a embute de toponimia vasca: Ixabierre < etxe berri `casa nueva´; Ligüerre < iri gorri `arroyo royo´; Irués (¿?, no i soi segur en este) < ur otz (río frío), Araguás / Aragüés < ara otz `plan frío´, etc. E ixo sin dentrar en el que fa bel·laún que fa venir tot, mismo es toponimos romances, dende el celta (leiga-se A. Plá) u dende el mismo vasco (leiga-se B. Mascaray)

Musafir dijo...

Bueno, ja és ben cert que a la zona dels pirineus hi ha un munt de noms d'origen probablement iber, o iberobasc. Arran del que diu Salvador, recordo perfectament noms al costat de casa meva, al Pont de Suert, com: Bessiberri, o Arro, a la val d'Aran..

Ara us vull fer una pregunta, no de toponímia, però de mitologia popular pirinenca:

Heu sentit parlar d'una bruixa o bruixot, d'origen pre-romà, de culte ancestral a tota la franja dels pirineus, des de el País Basc fins a Girona, i que es diu Erbelste o Herbelste?

Segons Barandiarán o Baroja, estaria molt relacionat amb la paraula basca "Akerbeltz", (el mascle-cabra), representació del mal a la mitologia basca, d'on vindria el nom "Herbelste".

Onset dijo...

En Ribagorza i hai un toponimo que ye basco de tot: Bisagorri/Bisaurri. I hai bel estudio publicato sobre ixo (me pa que en Internet yera penchato).
Musafir, yo no he sentito parlar sobre Herbelste. No me sona mica. Sí d'atros sers como Chuan Ralla (metié una falordieta onsera.blogspot.com
/2008/02/istoria-de-petret-e-lupa-
u-talmn-yera.html) y de bel arangután. Pero no'n sé más. Si m'entero de bella cosa ya te diré.

felquera dijo...

Yo tampoco no he sentito ni leito nunca sobre ixe personache. Sí sobre es que cita Onset: Silván, Chuan Ralla, el golagután, O Fotronero de la valle Tena...