miércoles, 12 de agosto de 2009

Ataüllar la poesia des de la Franja

Fins ara hem recorregut poblets de l'Alt Aragó cercant la seva literatura en la llengua del país -l'aragonès-. No obstant, avui, el nostre viatge és cap al sud, al Matarranya, a Calaceit. Un poema curt, senzill, un poema que amb poquetes paraules diu molt. Un poema que és la veu de Teresa Jassà, escriptora i ceramista, la veu del Matarranya, la veu de l'Aragó que parla català...


Caminant, escolta


Caminant que passes
per la nostra terra:
escolta el cant
de la veu nostra,
escolta el crit
del nostre cor:

som d'Aragó.
La llengua que tenim és catalana
i mos uneix,
mos agermana, amb el país veí.
Entén-ho bé:
som d'Aragó.

Les llengües
no saben
de fronteres.
Parlen
de cor a cor
abocant sentiments,

agermanen pobles
que interesos innobles

voldrien separar.
Som d'Aragó
i parlem català,
caminant.

Teresa Jassà. Pres de Màrio Sasot, Joglars de Frontera, Govern d'Aragó, 1997, p. 199.


3 comentarios:

zel dijo...

Un poema preciós, d'aquells que surten del cor...Gràcies per posar-lo aquí!

Amelia dijo...

Me ha feto asapelo de goyo liyer-lo. Una muller aragonesa escribuziando en una de nuastra santísma trinidá linguistica. Amén. Bian güeno que ya ro poema!

Onset dijo...

Me foi contento que tos faiga goyo. As mullers encara han de dezir muito: en a poesía, en a bida... Enta debán.