jueves, 2 de julio de 2009

Què n’opina la Universitat? (màxima difusió)

[Doncs, això. En alguna ocasió hem criticat des d'aquest blog la postura passiva de la Universitat de Saragossa davant, entre altres coses, el secessionisme lingüístic a l’Aragó. No fa gaire vam veure la postura d’un professor d’aquesta Universitat que, tot i desconèixer completament les llengües de l’Aragó, n’opinava sense cap criteri ni argument científic contra la llengua aragonesa.

Aquest missatge m'ha arribat al correu, que reprodueixo sencer original -Onset-].



Una vegada, vaig parlar amb un professor universitari i li vaig dir: ¿Por qué no se manifiesta la Universidad de Zaragoza ante estos disparates? El professor va contestar: La Universidad está por encima de esas cosas. Hi estem d'acord, la Univertitat està "por encima", pero no pot estar "al margen".


Avui parlarem d’un altre professor d’aquesta Universitat, en Javier Giralt, el millor coneixedor i estudiós científic dels parlars lliterans (comarca on s’hi parle castellà –Binéfar, Esplús, etc.–, català alguns parlars clarament catalans, d'altres tenen trets aragonesos– i aragonès –només al poblet d’Alins, d’una dotzena d’habitants–). Autor d'Aspectos gramaticales de las hablas de La Litera (1998) i de Lèxic de La Llitera (2005). Des de fa poc el doctor Giralt és també director del Departamento de Lingüística General de Hispánica de la Universitat de Saragossa.

Doncs bé, al llibre de les actes Jornadas sobre la variación lingüística en Aragón a través de los textos, que es pot consultar a Internet, a la web de l'Institución "Fernando el Católico", depenent de la Diputació Provincial de Saragossa, hi trobem estudis i treballs sobre el gistaví, l'aragonès ribagorçà o del cheso (l'aragonès de la vall d'Echo).



L'article de Javier Giralt és el sisè: Las variedades de frontera y sus textos: un ejemplo de Calasanz (Huesca) i diu a la pàgina 230, en la nota a peu de pàgina nº5:


Sí deben rechazarse, sin embargo, propuestas disgregadoras como las que propugnan algunas asociaciones localistas, que defienden la existencia en la Franja de una lengua independiente (que denominan «aragonés oriental» o incluso «orienaragonés»), al margen de las conclusiones de los estudios científicos que han demostrado suficientemente su pertenencia al ámbito lingüístico del catalán.




Així, sí, senyor Giralt.



Aragonesos, companys, difongueu la paraula de Giralt: la paraula de la ciència, la paraula de la veritat. Bombardeig de correus, de notetes, del que sigui als mitjans de comunicació i a tothom. Endavant.


Màxima difusió (copiaz-lo, traduziz-lo a totas as luengas d'o mundo)


Més dades: http://franja.balearweb.net/post/4428


L'Aragó serà trilingüe, o no serà.

2 comentarios:

Chabier Lozano dijo...

Javier Giralt ye un tipo cojonudo, ademés de como lingüista, como persona.

Onset dijo...

No lo conoxco personalmén, pero sí he leito diferens treballos y me parixen sobrebuens (y con afirmazions como istas encara más). Amás, estando d'a Universidad de Zaragoza, lo beigo prou moderno y creba con ixa filolochía dezimononica tan común (y mesmo, como parlábanos, l'altro día d'ixos que desconoxen a luenga, a istoria y a cultura d'un país y en opinan sin garra criterio ni fundamento zientifico).
Agora, sería clau difundir por toz os cabos ixos treballos. Ye un deber.