lunes, 28 de abril de 2008

Sin noticias de Gurb


Ista nobeleta escrita por Eduardo Mendoza, un d'os millors escritors en castellano y reconoxito por a suya obra, más que más, La verdad sobre el caso Savolta, La ciudad de los prodigios u El misterio de la cripta embrujada, se publicó en 1991. Tenió gran repercusión y buena requesta, ha bendito arredol d'un millón d'exemplars.
Ye un libro prou ironico y tien buena cosa d'umor. A istoria transcurre en Barcelona y un d'os protagonistas, un extraterrestre, mira de trobar a Gurb, un atro extraterrestre que s'ha tresbatito.
As abenturas que le pasan a o extraterrestre son bien dibertidas y entretenitas. Tamién ye un reflexo chuzón de cómo ye ista soziedá, encara que sía bista dende os güellos d'un alienichena. A la fin será como isto que sintié fa bel tiempo: la prueba más clara de que existe la vida extraterrestre es que no han contactado con nosotros.
A yo me fizo firme grazia y me cuacó prou y, por un regular, a toz os que conoxco que l'han leito les ha feito goyo.

6 comentarios:

Chabier Lozano dijo...

La verdat ye que no he leito cosa de Mendoza. No sé per qué pero i hai escritors que, d'entrata, no me dicen res. E este en ye un. No tiengo cosa en contra d'er, e ya sé que ye pro conoixito e diz que mui buen, pero me fa galvana de leyer-lo. Ixo no quiere decir que cualsequier día caiga en las mías mans un libro d'er e no me'l leiga, perque dica fa uns poquez días no querebe liyer a García Márquez e aora soi enganchato -a ratetz- con Cien años de soledad, que me'l habrí a haber leyito en la carrera e no el fayé. Manimenos el libro ye fendo-me muto goyo.
El proximo talment sía Mendoza, u talment prencipeye a leyer, per tercer vez, el Ulises de Joyce, per mirar de rematar-me-lo.

Onset dijo...

A yo sí que m'han feito muito goyo, por un regular, as suyas obras fueras de l'anterior d'a zaguera que ha publicato. L'argumento gosa estar prou interesán y lo desembolica prou bien. D'o millor que he leyito en zagueras ye Donde duermen las aguas, de Lorenzo Mediano (ya en parlaré). Me parex sobrebuena. A yo de García Márquez a de Crónica de una muerta anunciada se me fizo prou catenazo.

Musafir dijo...

Tal vegada els extraterrestres sigam nosaltres mateixos! que si no, vegem com tenim el planeta!

Continue llegint ple de goig els textos en luenga aragonesa. Que mai no es perda ixa herència cultural!
Encantat de sentir parlar els camperols de Benasque. Si moltes vegades li donàrem la importància que té mantindre una manera de parlar, seriem més tolerants amb els altres, amb els diferents a nosaltres.
I potser no ens sentiriem com dius, com extraterrestres a casa nostra.

Saludets!

Onset dijo...

Musafir, tens raó. Nosaltres ja som -quasi- els extraterrestres. Malauradament el temps de la globalització avança ràpidament. En benasqués i hai una interesán -chicorrona- literatura (ya en meteré bella cosa más). Me foi contento que te faya goyo. Salut.

nimue dijo...

ooh! vinc de cal Musafir :)
Jo m'ho vaig passar molt bé llegint aquest llibre!

Onset dijo...

Nimue, benvinguda. A yo tamién me fizo firme goyo. Como dizes, ye un istoria prou entrenita y dibertita. Mendoza sabe bien dominar o lenguache y o desembolique d'o drama.